Visualitza-ho al teu navegador

Nota de premsa

Àlex Nogué presenta l’exposició «Quan els arbres deixaren anar la nit» a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona


• L’artista garrotxí Àlex Nogué (Hostalets d’en Bas, 1953) va guanyar la novena Biennal d’Art de Girona l’any 2017 i en conseqüència presenta ara l’exposició «Quan els arbres deixaren anar la nit».

• És un artista que va protagonitzar la catorzena edició del cicle Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona l’any 2017 amb «Un tren en pot amagar un altre».

• L’exposició que s’inaugura dimarts 18 de gener a les 19 h, fa referència als moments singulars de canvi amb una inevitable al•lusió a l’incert període que estem vivint, i al mateix temps estableix paral•lelisme amb el procés de creació artística.

• Daniel Lumbreras, cantautor català, ha compost una peça musical que acompanya l’obra de Nogué dins un procés de creació semblant al de l’artista.

Girona, 14 de gener de 2022

L’obra amb què Àlex Nogué va guanyar la convocatòria de la novena Biennal d’Art de Girona, Boix, 2017 (Instal•lació. Pintura a l’oli sobre lona. Caixa de llum. Marc de fusta de til•ler. Una barra fluorescent) és el punt de partida de l’exposició que es presenta a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.

La peça guanyadora del 2017 anomenada Boix tenia com a protagonista un arbre, en aquest cas un boix, i permetia endinsar-se en el món creat per Nogué, on, des de la seva vessant de garrotxí però també de catedràtic de pintura a la Universitat de Barcelona, valorava la importància del paisatgisme i la pintura del paisatge, en aquest cas fent confluir una gran peça pintada a l’oli sobre lona i un seguit de llums elèctriques i per tant no naturals provinents de la pintura i del frontal de la peça. L’arbre és un testimoni del pas del temps i de la feina interior i invisible que fa l’artista abans que la seva obra fructifiqui.

L’ús metafòric de referències paisatgístiques és constant en Nogué, ho era en Boix i ho és ara en «Quan els arbres deixaren anar la nit», una exposició d’art contemporani que utilitza metafòricament els elements de la natura —arbres, plantes i el paisatge—, però també fa referència als moments singulars de canvi, amb una inevitable al•lusió a l’incert període que estem vivint, i al mateix temps estableix un paral•lelisme amb el procés de creació artística. L’autor ha treballat en aquest projecte durant aquest llarg període de pandèmia i ha tingut especialment en compte les possibilitats que li oferien les dues sales de la planta baixa de l’edifici de la Casa de Cultura per treballar en una obra de gran format.
L’exposició ocupa una superfície de 400 m2 a la planta baixa de la Casa de Cultura de Girona i es distribueix en dues grans sales. La primera sala és ocupada per cinc obres agrupades amb el títol Jardins. Són instal•lacions de paret amb objectes, pintures i vídeos, en què l’autor utilitza el recurs d’establir una substitució analògica entre elements de la naturalesa i sentiments o estats existencials de les persones. Com s’ha assenyalat abans, Àlex Nogué, al llarg de la seva trajectòria artística, ha integrat les referències visuals de la naturalesa al seu discurs artístic, induït especialment pel paisatge del seu entorn a la Vall d’en Bas. Ara són els jardins, més exactament els «altres jardins», els que ens porten a establir lligams amb els estats emocionals de l’espectador.
A la segona sala, Àlex Nogué ha creat una obra de gran format que dona nom a l’exposició: «Quan els arbres deixaren anar la nit», una instal•lació de paret de 35 metres de llargada, formada per una seqüència continuada de 38 teles tractades en blanc i negre, cadascuna de les quals en genera una altra per acabar construint un contínuum visualment espectacular.
És remarcable la voluntat de recerca i el caràcter multidisciplinari de l’obra, que es completa amb una peça musical, composta especialment per a l’ocasió per Daniel Lumbreras, que segueix un procés de creació semblant al d’Àlex Nogué i inspirat en la mateixa idea, però treballat amb independència, de manera que imatge i so es contraposen amb autonomia en el mateix espai i generen un tercer significat.
S’editarà un catàleg de l’exposició, que es presentarà l’11 de febrer de 2022 a les 19 hores a la sala d’exposicions amb un petit concert en directe del compositor Daniel Lumbreras. Alexandra Laudo, Charela Díaz (comissàries d’art independents) i Àlex Mitrani (historiador i conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya) són els autors dels textos del catàleg, els quals constitueixen una excel•lent aportació al lector per acostar-se al caràcter polièdric del treball artístic d’Àlex Nogué. Les fotografies són de Josep Maria Oliveras.
Àlex Nogué va protagonitzar la catorzena edició del cicle Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona l’any 2017 amb «Un tren en pot amagar un altre», una proposta en la qual prenia com a títol un rètol habitual a les estacions de tren franceses, Un train peut en cacher un autre, per explicar que una imatge pot contenir més del que veiem. Àlex Nogué experimentava sobre la manera que percebem les imatges i, en concret, amb la idea que les imatges «els milers d’imatges que envaeixen la vida quotidiana ens han fet desenvolupar l’habilitat d’identificar-ne ràpidament el significat, però això ha comportat la pèrdua de la capacitat d’embadalir-nos i de reconstruir les imatges des de
l’experiència perceptiva de cada persona».

Àlex Nogué, a més d’artista visual, és catedràtic de la Universitat de Barcelona i editor de la revista BRAC (Barcelona, Recerca, Art, Creació). Així mateix, és notable la seva feina com a teòric de l’art i dels processos de creació fonamentats en l’experimentació artística personal, sobre els quals ha reflexionat en llibres com Davant la imatge (2016), Dibuixar un arbre (2013) o Trementina, una metàfora de la pintura (2007), entre d’altres.
Ha realitzat més de seixanta exposicions individuals a diferents països, les més recents de les quals són «Plast, please, plus» (Galerie K. Barcelona, 2019; Staufen, Alemanya, 2020) i «Un tren en pot amagar un altre» (Diputació de Girona, 2017-2018).
L’exposició s’inaugura a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona el pròxim dimarts 18 de gener a les 19 h i es podrà visitar fins al 19 de març de 2022 (de dimarts a divendres d’11 a 20 h, i els dissabtes d’11 a 18 h). Els festius estarà tancada.
Presentació del catàleg: Divendres 11 de febrer de 2022, a les 19 h, a la sala d’exposicions de la planta baixa.
Per a més informació o per obtenir fotografies de l’obra guanyadora, podeu trucar al telèfon 972 20 20 13 o enviar un correu a exposicions@casadecultura.org.

MÉS INFORMACIÓ DE L’ARTISTA:
www.alexnogue.com
Últimes exposicions individuals
2019-2020: «Plast, please, plus». Galerie K, Barcelona / Staufen (Alemanya).
2016-2018: «Un tren en pot amagar un altre». Cicle: Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona. Exposició itinerant per onze centres d’art.
2015-2017: «Blau, encara». 80è aniversari del Museu d'Art de Tossa de Mar.
2012: «Res li va ser aliè / Res li serà aliè». Centre Cultural La Mercè, Girona.
2011: «Codi de subsistència», dins «Futur variable». Bòlit Centre d’Art Contemporani, Girona.
2011: «Les illes no existeixen» (amb Ester Baulida). Fundació Valvi, Girona.
2010: «42ª nord. 2ª est». Galeria Esther Montoriol, Barcelona.
2009: «Registres i posicions». Galeria Horizon, Colera, Girona.
2008: «Lighthing for John Baldessari’s plant». HIAP, Kaapeli, Hèlsinki (Finlàndia).
2007: «Antworten auf 23 Fragen». Àlex Nogué, Artothek, Munic.
2007: «Trementina. Una metàfora de la pintura», Fundació Cultural Côclea, Camallera,
Girona.

Llibres
NOGUÉ, Àlex; Clar i fosc. Barcelona: Liber libro: BRAC, 2018. (Col•lecció CMYK). ISBN: 978-84-17238-56-8.
NOGUÉ, Àlex. Davant la imatge. Barcelona: Comanegra: BRAC, 2016. ISBN: 978-84-16605-10-1.
NOGUÉ, Àlex. Dibuixar un arbre = Dibujar un árbol = Drawing a Tree. Barcelona: Comanegra, 2013. ISBN: 978- 84-15097-91-4.
CANADELL, Enric; NOGUÉ, Àlex. Art i ciència. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals, 2010.
ISBN 978-84-475-3553-1.
DESCARGA, Joan; NOGUÉ, Àlex. Trementina, una metàfora de la pintura. Barcelona: Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2007. ISBN: 978-84-475-3170-7.
NOGUÉ, Àlex; DESCARGA, Joan. Límits del dibuix: Tretze exercicis de dibuix, même. Barcelona: Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2004. ISBN: 84-475-2875-8.


Podeu descarregar-vos la nota de premsa aquí

Facebook
Facebook
Twitter
Twitter
Website
Website